Esbart Mataró neix al mes de març de l’any 2018. El naixement de l’esbart és una necessitat de la mateixa associació que es veu abocada, cada vegada més, a fer actuacions d’arrel tradicional. Per tant, passa de ser només una colla de gitanes a conservar un ventall més gran de danses, com ha estat la recuperació dels Balls Tradicionals de Mataró.
Mataró és una ciutat que tenia forts lligams amb la dansa tradicional, tot i que amb el temps, l’interès va anar disminuint considerablement, arribant al punt que la majoria de mataronins en desconeixia la seva existència. Aquest és un dels punts claus que ha determinat el fet de corregir aquesta mancança i mostrar-los amb tot l’esplendor que es mereixen.
Mataró Dansa és el segon projecte de l’Associació Cultural Mestres del Gai Saber amb l’objectiu de seguir recuperant els balls tradicionals de Mataró. Tot i que és un projecte que va començar a tenir forma l’octubre de 2014, en realitat la tasca de recull ja s’havia començat uns vint anys enrere per part de Pompili Massa. Arran d’un concert de l’any 2010 al Teatre Monumental de la cloenda de Mataró com a Ciutat Pubilla de la Sardana es van gravar una sèrie de músiques tradicionals de la ciutat que van ser interpretades per La Principal de Llobregat.
Cinc anys més tard, des de l’entitat vàrem recuperar aquests enregistraments. Així doncs, el 4 d’octubre de 2015 es va presentar, al mateix Teatre Monumental, el CD dels balls tradicionals de Mataró. El CD va arribar conjuntament amb un espectacle inèdit que compaginava els balls mataronins que ja es feien (Ball de Pescador, de Gitanes, de Pedretes i de Bastons) amb els recuperats (Ball de Plaça i Vuitcentistes). En aquesta ocasió es va comptar amb la participació en directe dels Dansaires d’Iluro, Sala Cabanyes i els Bastoners de Mataró.
El vestuari
En el marc històric de qualsevol cultura, la indumentària canvia en funció de les classes socials. La societat catalana dels segles XVII, XVIII i XIX com moltes d’altres a Europa, estava definida en una massa miseriosa, menestrals amb un baix nivell de vida i una minoria privilegiada i benestant. En el XIX, amb els avanços de la revolució industrial, alguns dels privilegis de les classes benestants passen a ser un mica més assequibles per a la població amb menys recursos. La mecanització dels tallers facilita l’abaratiment dels teixits. En aquest context el cotó es converteix en la nova i predominant fibra europea.
Com era el vestuari en general en els balls de plaça? Tenim la tendència a mitificar la indumentària d’algunes èpoques dotant-la d’un aire de romanticisme i pensant en aquells bonics gravats vuitcentistes on la gent anava vestida d’una amable i pintoresca pagesia. Segur que algun que d’altre apareixia a la plaça vestit com si fos un gravat, però el cert és que la gent vestia amb la roba que tenia d’acord amb les seves possibilitats econòmiques, és a dir, vestien de carrer, del dia a dia, això si, en les festes asenyalades la gent, com ara, solia abillar-se amb les seves millors robes.
Tipologies de balls
Ball social practicat a Catalunya per les classes populars des de finals de l’edat mitjana fins a mitjans del segle XIX. Es caracteritza per la presència d’un amfitrió, l’organitzador del ball, el qual decideix qui pot participar-hi, convertint-se, al mateix temps, en mestre de dansa. Al Maresme els organitzadors dels actes de la Festa Major rebien el nom de macips. A Mataró es coneix que, antigament, l’indret on es realitzava el Ball de Plaça era la Plaça Gran, ja que no tenia parades de mercat d’obra.
El Ball de Plaça és l’expressió referida a ballar de manera col·lectiva a l’aire lliure. Aquesta tipologia de ball s’executava per la Festa Major o per Carnaval, especialment quan no existien ni locals d’oci ni envelats i la música havia de ser en directe perquè no existien enregistraments. A Mataró es recupera l’any 2015 al Teatre Monumental, tot i que no es posa en pràctica fins al juliol de 2016 a la plaça Santa Maria amb l’acompanyament de +Tradi, grup musical vinculat a l’entitat. El Ball de Plaça el formen: Passeig de Dansa, la Farandola, el Contrapàs, el Ball Pla, el Rotllet, la Contradansa, el Patatuf i la Bolangera.
El que nosaltres anomenem Ball Vuitcentista correspon al que a França es popularitza com a balls de saló a partir de 1715. La idea es basa en la troballa de què no cal esperar que hi hagi algú que organitzi o pagui un ball. La manca inicial d’establiments i embranzida que agafa el ball com a divertiment social farà aparèixer els envelats de Festa Major i la denominació del Ball d’Envelat com a terme equivalent. Desapareix l’evidència del rang social: l’organització ja no es recau en joves de bona família, ni tampoc se cedeix el primer ball a famílies influents.
El repertori del Ball Vuitcentista es caracteritza per l’abandonament dels balls col·lectius. Cadascú balla amb la seva parella que balla independentment de les altres. Fins i tot, les quadrilles es ballen en colles o grups petits i ja no hi ha cap voluntat de ballar-les col·lectivament. S’abandonaren els acompanyaments instrumentals basats en flabiols i sacs de gemecs, adoptant en general, les orquestrines i orquestres amb més possibilitats sonores, tot i que amb moltes societats el ball es feia amb piano.
El Ball d’Homenatge, nascut l’any 2009, està emmirallat amb l’Aurresku d’Euskadi. Fou creat pel músic Jaume Arnella i el dansaire i coreògraf desaparegut Joan Serra, adaptant la coneguda Polca de les Gitanes de Sant Celoni. La idea d’aquest ball és fer-lo com a reconeixement envers una persona, grup o institució dins un sentiment de benvinguda, salutació, homenatge, etc.
Des del 2015, a Mataró ja ha esdevingut un ball consolidat en el calendari anual, coincidint amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, al so del flabiol i del tamborí.
