El folk és un mitjà per viure la dansa amb totes les seves potencialitats. Aquí es viu a partir de gèneres de ball estàndards a bona part d’Europa i d’altres de tradicionals dels Països Catalans i de diferents cultures, principalment europees. Actualment considerem gèneres estàndards el vals, la polca, el xotis, la masurca, el cercle circassià i la xampanya.

En l’imaginari col·lectiu contemporani, la sardana apareix com a única dansa catalana, però això no és pas veritat, si bé ni els sardanistes coneixen altres danses ni les saben ballar. El ball pla, les bolangeres, els rotllets o els patatufs eren danses bastant esteses pel país. A tot això hi podem afegir tots els gèneres de ball d’envelat com ara el pasdoble, el bolero, el fox, etc. Molt ballats a les festes majors de tots els pobles i ciutats durant el segle XX.

Pel que fa a les danses tradicionals d’altres cultures, també anomenades danses del món, faríem referència als rondèus o a les borrèies occitanes, als andros bretons, als salts bascos, a les tarantelles i altres gèneres italians, als kalamatianos i altres gèneres grecs, a les danses d’Israel, etc.