El Pubillatge és una tradició que permet recuperar la figura de l’Hereu i la Pubilla i donar-los un nou significat, lluitant per la cultura del nostre país. Cada any dóna l’oportunitat a quatre joves de la ciutat a representar culturalment Mataró, arreu del territori català.
Antigament, la Pubilla va néixer per tal d’evitar la divisió de les terres, patrimoni de les famílies rurals i feudals. Era una figura jurídica pròpia del principat i inclosa dins del dret civil català. El nom de la Pubilla ha anat evolucionant passant per diferents moments, fins avui en dia que s’ha convertit en una tradició arrelada a molts municipis de Catalunya.
Actualment el Pubillatge premia quatre joves d’entre 18 i 21 anys amb l’oportunitat de ser els representants culturals de la ciutat, i són escollits mitjançat un examen escrit, una redacció i una prova oral sobre cultura i tradicions.
Pubilla catalana – Santiago Rusiñol.
Museu del Monestir de Montserrat.
Sala d’actes Ajuntament de Mataró (1968). Mercè Bruguera, Carme Gimeno, Carme Calvo, Núria Casademunt i Montserrat Carreras (d’esquerra a dreta).
El Pubillatge, ahir
Aquesta imatge de l’any 1968 mostra la Pubilla de la ciutat i les seves quatre dames que l’acompanyaven als actes oficials. L’elecció d’aquests càrrecs tenia lloc cada any a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Mataró i, un cop escollits, assistien a alguns dels actes oficials de la ciutat al llarg de l’any i de les festivitats.
Concretament aquesta fotografia va ser presa a la sortida de l’Ofici de Les Santes i compta amb cinc joves mataronines: Mercè Bruguera, Carme Gimeno, Carme Calvo, Núria Casademunt i Montserrat Carreras (d’esquerra a dreta). Carme Calvo, de vint anys, era la Pubilla d’aquell any 1968 i sortia acompanyada de les quatre dames d’honor, totes elles vestides i engalanades amb la vestimenta tradicional del pubillatge. Dos anys més tard, l’any 1970, es va perdre aquesta tradició a Mataró.
El Pubillatge, avui
A la Catalunya dels segles XVIII i XIX, l’Hereu era el receptor de l’herència familiar, la casa i la fortuna. En les famílies on no hi havia cap fill, home, era la primera filla l’hereva a la mort dels pares, que s’anomenava pubilla. Era una figura jurídica i legal pròpia del principat de Catalunya inclosa dins del dret civil català.
Durant el segle XX, per mantenir viva la figura de la pubilla, es van començar a celebrar certàmens d’elecció de la Pubilla local i de Catalunya, molt marcats per la moralitat imposada pel franquisme. Finalment, la tradició va quedar agrupada per Foment de Tradicions Catalanes.
L’any 2000 es va incorporar la figura de l’Hereu i des de llavors tant nois com noies han representat el seu territori arreu de Catalunya.
Representants
Identitats del Pubillatge
Proclamació i presentació
La proclamació és el moment més esperat per tots aquells que volen ser Hereus o Pubilles. És un moment de nervis i d’incerteses després d’haver realitzat un examen, de caràcter cultural, que decidirà qui representarà la seva localitat. Hereus i Pubilles d’altres pobles i municipis fan la seva entrada tot lluint les seves faixes i bandes.
El veredicte, tancat en un sobre, espera el seu torn entre discursos d’uns i altres. Uns marxen, i els altres entren: ha arribat el moment del relleu. L’Hereu i la Pubilla sortint col·loquen la faixa i la banda als nous representants qui, plens d’alegria, encaren aquest camí amb una nova missió: portar Mataró a tot arreu.
Una setmana després de la Proclamació del nou Hereu i Pubilla de la localitat, arriba el dia de la presentació oficial a la ciutat. Els nous representants del pubillatge fan la seva primera aparició pública.
L’Hereu i la Pubilla han preparat el seu primer discurs i, entre nervis, ha arribat el moment de pronunciar-lo.
